"Shnu smitk?" "Mustapha".
"Wa' nta?" "Ramon".
"Parles àrab, Ramon? Passa, passa..."
Sant Antoni de Calonge, en ple hivern, presenta el mateix aspecte de paràlisi urbana que la majoria de poblacions turístiques de la costa catalana. Els carrers no parlen. No s'hi sent ni el francès, ni l'anglès, ni l'alemany de torn, però quatre paraules d'àrab dialectal, apreses de qualsevol manera, obren més d'una porta i més d'una conversa difícil.
Ens trobem al bloc d'apartaments de l'Avinguda de Catalunya, 20, de Sant Antoni de Calonge. Ha estat ocupat il·legalment en més d'un 60%. Als carrers hi ha soroll de cotxes. A dins de la finca, ni això. Passeges pels corredors de les plantes i és fàcil detectar presència dins dels apartaments. Però sembla que ningú vol atendre la invitació del periodista a parlar del tema...
Però el periodista ha tingut la sort que Mustapha li permeti visitar el "seu pis", que es troba a la planta 4, porta 14. No hi ha cap indici de forçament, ni a l'entrada ni a l'interior. Tot està en bon estat. I al ritme diari que sembla haver-se proposat Mustapha, aviat serà ple de mobles. Hi fa molta, molta calor perquè el climatitzador va a tota pastilla.
Com és possible si, tal com diu ell, els han tallat l'electricitat i l'aigua? No queda clar aquest detall ni un altre més important: qui li va donar les claus?. "Jo em vaig trobar la porta oberta i m'hi vaig ficar. Després vaig canviar el pany i ja veus. Què per què m'hi he ficat? Doncs perquè el pis que tenia llogat era massa petit per a mi, la dona i dos nens..."
Quan sortim a fora, Mohamed, un altre okupa que fa de cuiner a Blanes, s'afegeix a la conversa. Segons ell, tot va començar fa uns dies quan uns homes amb un manyoc de claus van venir a emportar-se els aparells de climatització. "Als que ja voltàvem per aquí ens van dir 'si col·laboreu, us deixem les claus i vosaltres mateixos".
Qui eren aquests homes? Un altre misteri per resoldre, però és una versió que aniran donant altres ocupants a mesura que agafin més confiança i comencin a obrir portes. I a mesura, naturalment, que la Marta, coordinadora de la Plataforma d'Afectats per l'Habitatge de Girona-Salt deixi d'advertir-los que entre el grup de visitants activistes hi ha un periodista... "Hem vingut per aconsellar-los i ajudar-los. Per què?" -em diu mostrant-me les bústies de la planta baixa- "Doncs perquè en aquesta finca no hi viu gent. Tothom que ha comprat apartaments ho ha fet per inversió".
Entre els inversors sembla que hi ha uns quants petits propietaris de segona residència que s'enduran una bona sorpresa quan vinguin a passar-hi les vacances d'estiu. També hi ha algun gestor i empresari del sector immobiliari com la Yolanda, que és la presidenta d'escala i està afectada per l'ocupació d'una propietat seva. Ara se'n va a posar la tercera denúncia als Mossos d'Esquadra. Les altres dues les han posades l'administrador de la finca i l'administrador del concurs de creditors que pesa sobre la part del promotor.
La Yolanda comenta que entre els veïns legals comença a haver-hi molta por, però no solament als possibles aldarulls, sinó a no poder fer front a les despeses comunitàries. "Diuen que no tenen aigua i llum, però la companyia els subministra directament... Si això no té un final ràpid, com ens ho farem per pagar aquestes despeses enormes? Més del 60% de la finca està ocupada i consumint serveis sense cap titularitat..." Se'n va corrents cap a comisaria.
El periodista, mentrestant, ja s'ha resignat a no ser invitat a la reunió que la P.A.H de Girona-Salt està muntant a dins d'un pis per assessorar el personal. Primera assemblea a l'edifici? Sembla que sí... És el moment, doncs, d'anar a fer un volt per la plana de sota. Al final del corredor, una parella es disposa a entrar a casa. Novament, les quatre paraules apreses en àrab fan el miracle. La porta número 8 s'obre i aquí sí que hi és invitat a entrar...
L'Ahlan Abdahmani, nascuda a Nador, es disculpa avergonyida: "És que no he tingut temps d'endreçar la casa. No sé què pensaràs de mi..." Em miro el seu marit Hicham amb cara de reprovació per no ajudar-la, però no sembla pas que se senti al·ludit. Tots dos estan molt enfadats. "Per què nosaltres paguem 400 € de lloguer, més cent d'electricitat i aigua, i aquests barruts s'hi fiquen per la cara? M'és igual si són marroquins o no. Hi ha gent bona i gent dolenta...!"
Quan es calmen tots dos, és el moment d'aclarir dubtes. "No, això no va pas començar fa tres dies. Ve d'un mes enrere. El primer que va entrar va ser un romanès. Els Mossos van venir a buscar-lo, però no pas per res del pis, sinó perquè deien que maltractava la dona. Després van venir dos homes amb granotes de treball i van obrir 14 portes per emportar-se els aparells de climatització. A partir de llavors, ja va ser un no parar. Jo no sé si es revenien les claus o què, però van començar a venir famílies.."
No hi ha manera d'aclarir qui eren aquells operaris que van obrir les portes. Sembla aclarit, però, que algú va repartir claus. I sembla també fora de dubtes que algú va pagar per fer-se'n amb un joc. "Sí, jo vaig pagar 200€ per aquesta claus" -ens diu Ahmed Balkair, que treballa de pescador a Palamós- "A qui? "A uns romanesos. Fa un mes..."
"Tot això està molt organitzat", diu Xavier Salvador, administrador de la finca i un dels denunciants. "I el millor de tot és que, a sobre, no els falta l'assessorament legal". Troba incomprensible que moltes d'aquestes persones rebin ajudes per a necessitats bàsiques i per a lloguer d'habitatge per part d l'Ajuntament. "Però si es tracta d'una màfia! És ben bé que som al país del Lazarillo i de la picaresca. O hi posem fre o no sé on anirem a parar..."
Es fa tard. A baix a l'escala, el periodista es troba un altre pacífic ocupant de pisos, que remena a les butxaques buscant les claus del portal. Quan el vidre s'obre, arriben les presentacions habituals en àrab. Ell es diu Mimouin Elamrouchi, parla un bon castellà i sembla més atrafegat que els altres. "És que vinc del bar que tinc aquí al costat". El bar es diu Internacional i es troba a 200 metres de "casa seva"... /Un reportatge de R.S.
