Un estudi encarregat pel departament de Medi Ambient i Habitatge corrobora la vulnerabilitat del delta de l'Ebre, però alhora indica que amb una política de prevenció i d'adaptació al canvi climàtic la pràctica totalitat d'aquest territori es pot preservar en els propers cent anys. L’objectiu de la Generalitat és minimitzar els efectes del canvi climàtic a la zona. Es treballa amb tres escenaris diferents: l’any 2050, amb un ascens del nivell mitjà del mar de 15 centímetres; l’any 2100, amb un augment del nivell del mar de 40 centímetres; i l’any 2100, l’escenari pessimista, amb un augment del nivell d’1 metre.
Per evitar el risc, l’estudi proposa quatre línies de mesures d’adaptació al canvi climàtic al delta de l’Ebre: Mesures de gestió, planificació i normativa; Mesures per a l’obtenció i gestió de dades, i elaboració d’estudis; Mesures per a la informació i sensibilització ciutadanes; i Mesures d’intervenció directa. Dins d’aquestes últimes, destaquen les adreçades a la gestió de la línia de costa: la redefinició gestionada de la costa, la lluita contra els efectes de la pujada del nivell del mar mitjançant la formació de sistemes dunars, o la garantia del lliure moviment de la sorra. Amb una prioritat mitjana, s’inclouen les accions de compensació d’hàbitats naturals, les encaminades a l’abandonament progressiu d’una part de les zones urbanitzades possiblement afectades i d’activitats en zones de risc, la construcció d’infraestructures de protecció ecològicament integrades, la gestió de la sorra de les platges del delta, i el manteniment d’un cabal mínim al riu Ebre.
El departament de Medi Ambient i Habitatge inicia amb aquest document una sèrie d’estudis de base per a l’elaboració de l’estratègia de prevenció i d’adaptació al canvi climàtic a Catalunya, després que el Govern de la Generalitat aprovés l’octubre passat el Pla marc de mitigació del canvi climàtic 2008-2012, un pla d’àmbit local que contribueix a la mitigació de l’escalfament a escala global. Medi Ambient i Habitatge destaca que cal tenir present que la mitigació i l’adaptació són dues cares de la mateixa moneda. Això significa que, tant a escala local com global, com més es mitigui el canvi climàtic, a través dels possibles acords de Copenhaguen, menys afectació es produirà en els escenaris previstos en el delta de l’Ebre.
