Martorell hauria de ser la ciutat coneguda per un eslògan com ara “Més de 28.000 habitants ben governats” quan se sent parlar-ne Xavier Fonollosa. Probablement sigui el pròxim alcalde substituint l’incansable Salvador Esteve, alcalde gairebé des de les primeres municipals i primer president no socialista de la Diputació de Barcelona. Xavier Fonollosa, advocat, és regidor des de 2003. Els seus primers quatre anys va ser a l’oposició tot i guanyar. “En Salvador -explica- ha guanyat set vegades les eleccions, sis amb majoria absoluta que són les que ha estat alcalde. En la del 2003... eren temps del tripartit”.
-Sr. Fonollosa, que hi fa un alcalde convergent (Salvador Esteve) governant un municipi del Baix Llobregat?
Dir-se Salvador Esteve.
- Ostres, i amb això n’hi ha prou?
No. És que a més de dir-te’n, has de ser-ho.
- Com vol dir?
Que de Salvador Esteve només n’hi ha un i irrepetible.
- No serà fàcil doncs prendre el relleu.
No. Sobretot perquè ni em dic Salvador ni Esteve. O sigui que és impossible.
- Un independentista pot ser alcalde de Martorell?
No ho sé, sóc nacionalista.
- És gaire diferent?
El nacionalisme és un objectiu per a intentar que el conjunt del nostre país vagi millor del que va. I perquè Catalunya pot.
- I això requereix, necessàriament, la independència?
És que també volem la plenitud nacional del país. Durant molts anys vam creure que expressar com ens sentim lliurement podia tenir encaix en un estat plurinacional. Després de més de cent anys intentant-ho, des de Prat de la Riba a Montilla passant per Tarradellas, Pujol i Maragall s’ha posat de manifest que no ens ho deixaran fer mai.
Fa cinc minuts he pres un cafè al bar El mur de l’antiga N-II. Mari Carmen, la mestressa, m’ha dit de vostè: “Fonollosa, a parte de ser de CiU (ningún inconveniente, yo también soy catalana) es un tipo duro de pelar”. O sigui, tenim gent castellanoparlant, que se sent catalana, amb el pares de fora i no són independentistes. Com se’ls explica aquest guirigall?
El tema dels bars i les terrasses requereix una mica d’ordre, i reconec que és una tema delicat i més difícil del que aparenta. D’altra banda, a la Mari Carmen li parlaria de plenitud nacional, és a dir, de buscar la millora per a totes i cadascuna de les persones que vivim aquí. Perquè un país no és altra cosa que la seva ciutadania. I això ho entén segur la Mª Carmen, vostè i tothom. Per poder fer això, i en condicions òptimes, és clau que les decisions les prenguin aquests ciutadans o els seus representants, i en tinguem capacitat. La independència no és l’objectiu sinó l’instrument, perquè la finalitat no és altra que la plenitud nacional.
- Posi’m un exemple si us plau? Segur que la Mª Carmen i jo ho entendrem millor.
Doncs que una empresa xinesa faci una inversió multimilionària al Port de Barcelona i ens assegurin també que tenen la demanda suficient per fer-la funcionar. Ara bé, l’enllaç ferroviari del qual això depèn -i és clau- està en mans del Ministerio de Fomento, que no l’ha fet malgrat que els ho va prometre i abans de començar. ¿No és això una mostra clara i cristal·lina que les coses així no funcionen? Si aquesta decisió depengués només de nosaltres ja estaria resolt ¿En vol un altre?
- Digui’m.
El corredor mediterrani, que ja estaria en marxa -i funcionant avui-.
- Caram! I on rau el desllorigador?
Com que tot això ho hem viscut, ho estem vivint, no funciona i no tenim cap perspectiva de solució és fer-ho des d'un altre estat. No perfecte, no n’hi ha, però més pragmàtic i resolutiu; i és el que proposa el President Mas.
- Tornem un moment a la Mari Camen perquè també hem parlat d’impostos i la resposta ha estat contundent: “¡Nada, nada los impuestos aquí! ¡Hay que pagarlos aquí! Puede parecer una contradicción, pero nosotros somos catalanes. Yo me siento catalana, no soy independentista, pero me molesta cuando me llaman de Galicia y nos critican porqué nos ven como bichos raros.
En el fons, el que ens diu la Mª Carmen és que vol que els recursos que generem és quedin aquí per a millorar el seu futur i el dels seus fills. I aquest és l’objectiu últim de la política nacionalista entesa en majúscules. Quan un s’aparta d’aquest objectiu serà una altra cosa, però no política.
- Potser la independència sembli una planteig massa radical i Convergència, un partit moderat, ha fet un pas endavant en aquest sentit?
Estem parlant d’un procés, i aquest anirà caient pel seu propi pes. Les coses no és fan d’avui per demà i el nostre partit ha fet un canvi d’estratègia.
- No d’ideologia?
Seguim sent un partit nacionalista. I si haguéssim pogut tenir un encaix a l’Estat espanyol i haguéssim estat més reconeguts i respectats les coses haurien anat diferent.
- Partits com Podemos o Ciutadans quin paper poden jugar en aquest futur immediat que apareix tant desconcertant?
Són fruit, com Procés Constituent, de la conseqüència de l’11 M i del que ha estat una crisi ferotge a tot Europa on s’ha aplicat una mala política social deixant molta gent al marge, desencantada i massa ferits.
- També d’aquí en surt Ada Colau.
Aquella que, quan estava al capdavant de la Plataforma pels afectats per les hipoteques, deia que mai es dedicaria a la política. En tot cas, aquests representants -ben legítims- jugaran segur el seu paper i tindran representació.
- Uns i altres parlen de qüestions socials que res tenen a veure amb el nacionalisme.
I s’equivoquen perquè una cosa i l’altra són indissociables quan l’objectiu és la qualitat de vida. I això només és pot executar mitjançant polítiques socials i, per tant, prenent decisions. És impossible una cosa sense l’altra.
- Per què Salvador Esteve guanya sempre, i aquí?
Perquè és bona persona i ajuda. I perquè, a més de profundes conviccions religioses té una ànima social infinita. La gent no és idiota i, sobretot i en clau municipal, sap perfectament qui és qui. Esteve viu les 24 hores del dia pensant en Martorell. També guanya perquè, com explica, l’Ajuntament té sempre l’obligació d’intentar resoldre qualsevol cosa que passi a Martorell i al marge de qui sigui la competència.
- El preocupa que el comparin amb Salvador Esteve?
No especialment. Del que ens hem de preocupar els que ens dediquem a això és de no perdre la proximitat de la gent; som els seus representats i així hem d’actuar. I crec que a CiU hem fet dues coses ben fetes: un relleu des de dins, i que la gent l’ha visualitzat.
- Quan vostès parlen del Baix Llobregat a la seu de Convergència, els entenen bé?
Penso que sí. En tot cas els expliquem què és Martorell: una comarca plural i bilingüe, i tant catalana com ho són Osona o el Ripollès.
- No obstant, el Baix Llobregat és el Baix Llobregat, poc a veure amb el Berguedà o l’Empordà.
Sí, i dels municipis de la comarca Martorell és el que fa, amb diferència, més política social, amb personal públic i sense concessions administratives privades; amb gent nostra. D’acord amb en Salvador, som els més d’esquerres de tota la comarca.
- Però de vostès... diuen, diuen, diuen... que són un partit de dretes.
Bé... això és una simple falca. El tema esquerres i dretes respon només a una marca de determinats postulats ideològics. En aquest Baix Llobregat que vostè diu tant d’esquerres, tret de comptades excepcions tots els serveis esportius i llars d’infants estan externalitzats.
- A Martorell no?
Aquí ho fem tot amb personal propi. Aquestes són matèries massa sensibles com per deixar-les en mans de tercers. Probablement, al cap de l’any acaba costant més diners però per això són els impostos. I segurament als ciutadans ja els sembla bé... són molts anys, i eleccions rere eleccions que ens ho aproven i amb bona nota.
- Parla de les llars d’infants de 0 3 anys potser?
Sí. I segons el portaveu dels socialistes quan a Catalunya estaven a la oposició amb Maragall -i les llars d’infants eren la seva dèria- havien de ser gratuïtes i públiques sempre i per damunt de tot. I durant els set anys del tripartit mai van ser ni públiques ni gratuïtes. El nostre municipi ha estat l´única població amb més de 25.000 habitants que ha tingut el 100% de places cobertes, públiques i de l’Ajuntament.
-Quan un vé cap a Martorell des de l’A-2, el municipi sembla un Scalextric de vies, viaductes, carreteres, rius, indústries...
Tot té un sentit. Des del s. I amb els romans, Martorell ha estat un poble de pas i fet al mig del camí. Permetia, des de fora i pel congost de 125 metres, anar cap a l’interior de Catalunya cap a Terrassa, Manresa i amunt. Això era així i encara ho és avui. A finals dels setanta era un poble gris, marcat per la N-II i quatre carrils que tallaven pel bell mig el municipi, amb semàfors, fum, cotxes, camions. Avui la gent que fa només dos anys no ha vingut ho veu canviat... gairebé desconegut. Hem treballat molt.
- Què han fet?
Reconvertir els eixos principals. Sobretot l’antiga N-II, arar Carrer Major, que era un fuet allargassat de cinc quilòmetres des del congost a Can Cases. Ho hem fet en diferents trams, el darrer dels quals –i en mig d’una pausa tripartita- el vam inaugurar l’any passat amb una festassa multitudinària. La reconversió d’això li ha donat una altra fesomia a la ciutat.
- I quina fesomia té ara?
Una molt aplaudida per la gent: l’hem passat del gris al color.
- Com?
Sobretot hi hem posat color i flors. I no poques: 40.000. Flors amb una “ànima social” -en diem- perquè són de temporada i tot es fa a través d’una centre de treball per a nens i nenes amb discapacitat, impulsat per l’Ajuntament. No només les planten ells sinó que, amb l’ajut de la brigada, les incorporen després allà on pertoca.
- Això és inversió social.
I a més matem dos ocells d’un sol tret perquè incentivem polítiques socials al mateix temps que millorem el paisatge urbà.
- I quins seran per vostè, que s’estrena de candidat número u, els principals punts que centraran la seva actuació.
En tenim només un: Martorell. Només parlarem de Martorell. Potser el més de juny podem parlar del 27 de setembre, però avui nosaltres anem com Simeone “partido a partido”... Martorell, Martorell.
- A part del punt Martorell, algun altre?
Sí. Preocupar-nos del teixit associatiu que és gran i variat: des del Club Futbol Martorell que té trenta equips fins als Amics del Gat Urbà. Seguir també amb la transformació urbana, perquè hem treballat en el 80% de l’espai públic però ens en falta un 20% a l’entorn de l’Avinguda Montserrat, la carretera de Piera, o el barri Verge del Carme.
- Pel que fa a l’economia?
Creant sectors nous, tots ells de generació d’activitat econòmica i no residencial, tenint en compte que aquí hi tenim SEAT, el gran motor. Estem incorporant, al seu costat, polígons logístics i terciaris.
- Tan important és SEAT?
Moltíssim. Una factoria així mou una gran indústria auxiliar i de components. Per cada lloc de treball directe se’n creen tres d’indirectes. I ara SEAT creix.
- Algú m’ha parlat de suficiència energètica. Què vol dir això?
Que hem fet un reglament a partir del qual, la gent que per deficiències econòmiques, justificades, no pot pagar la llum, l’aigua i el gas l’Ajuntament els ho cobreix. També hem suplementat les beques menjador amb els ‘casalets’assegurant la suficiència alimentària dels nens i nenes que sabem que ho necessiten els mesos de juliol i agost.
- I m'han dit que han fet la targeta moneder.
Ens hem acollit a un programa de la Diputació que facilita una targeta en la qual hi ha uns diners que només es poden utilitzar per a comprar uns aliments determinats. Hi ha gent, sobretot autòctona, que no vol que se sàpiga que ho estan passant malament. Amb la targeta moneder, qui ho cobra no sap d’on venen aquests diners. I és una manera d’ajudar de forma discreta, perquè saps que aquestes persones les tens i no es poden quedar desemparades ni avergonyides.
- En campanya sortiran temes com Pablo Iglesias, Bankia, els Pujol...
És probable i hi haurà qui segurament ho farà sortir. Però, com li he dit abans, nosaltres parlarem de Martorell i en positiu. Sobretot perquè som les persones que ens hi dedicarem amb cos i ànima.
- Si aquest cop no té majoria absoluta què passarà?
Ho veurem, però farem tot el possible per governar si som la llista més votada.
- I si no ho són?
Aleshores no vull ser alcalde. Guanya una llista. I a més a més, com que no m’ha agradat quan sumant regidors s’ha posat un alcalde perdedor, tampoc ho faré jo. A part, CiU no guanya totes les eleccions aquí. Les generals no les hem guanyat mai i les darreres europees també les vam perdre.
- I les municipals?
Aquestes les hem guanyat sempre. I aquest cop intentarem mantenir el resultat. Perquè ho mereixem i perquè tenim una credibilitat guanyada. I perquè amb nosaltres Martorell avança sempre. I això no ho dic jo, sinó que és una evidència.
/Una entrevista de Bernat Capell
